Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en català. Fou el 1876 quan Manuel Milà i Fontanals parlà per primera vegada d’aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468. L’any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment se n’han fet diverses edicions i nombrosos estudis. La novel·la està dividida en tres llibres. El primer narra com Curial, protegit i educat pel Marquès de Montferrat, s’inicia en el món de l’aventura cavalleresca empès per la germana del Marquès, Güelfa, vídua de quinze anys, que fa que l’acompanye una donzella seua, Festa. El segon llibre, molt més ràpid que l’anterior gràcies a la diversitat d’aventures, l’agilitat dels torneigs, l’elegància i brillantor de les festes, i a la insistència de Laquesis, iniciada en el llibre primer, per tal d’aconseguir l’amor de l’heroi, té com a punts centrals el torneig de Melú convocat pel rei de França i l’arribada a París. Al llarg de l’últim llibre, l’autor ens descriu el viatge de Curial al pròxim Orient, el somni que té al Parnàs, el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Camar se suïcida per ell i el retorn a Montferrat, on troba una Güelfa més esquiva que mai. Després de nombroses cavalleries contra els turcs, obté el perdó de Güelfa i s’hi casa.